Primeres impressions

El viatge va ser mooooolt cansat, crec que val la pena estalviar-se alguns quartos per evitar-se algun transfer, però bé, què hi farem.... A Caracas vam ser-hi 6 hores, però no vam fer cap microexcursió perquè haviem de pagar taxa d'aeorport i eren uns 50 euros... i va a ser que no... així que l'aeroport de Caracas ens el coneixiem de pe a pa... :S

En arribar a Lima, com no... el primer problema... em perden una maleta!!!!!! s'havia quedat a Paris... putus gavatxos.... i justament on tenia la roba de ciutat i els regals per la família... Hacemos de tripas corazón i fem nit a l'aeroport de Lima, al terra, sí sí, al terra, perquè un amable (i wapot) treballador de LanPeru ens va recomanar anar a una zona de l'aeroport molt animada... i sí, estava animada però perquè hi havia altres gringos dormint. Ja ens havia pogut dir que a dalt hi havia una sala amb uns bancs molt còmodes on segur haguéssim estat molt més bé, sobretot tenint en compte que era la primera clapadeta en més de 24 hores!!!!!!!!

Arribem a Chiclayo ahir a les 8 del matí... a un aeroport més petit que... ... ... en fi, mooolt petit. I després de 17 anys, sí sí, 17 anys veig a les meves ties Vicky i Elena!!! UEEEEEEEEEE Manuelito, fortote estás nomás... y quién ese flaco nomás? (el boix...) Agafem un taxi i veiem que la meva tia és una experta regateadora, cosa en la ja tinc certa pràctica, i per 2.5 soles (75 cts d'euro) fem una carrera bastant llargueta fins casa nostra. La casa... bufff, em vaig adonar que sóc més pixapins del que em pensava . Una part de la casa la tenen llogada a uns evangelistes que venen a fer misses i oracions, i mentre dormia, sento tot de gent cantant amb un bombo i amb uns arrenjaments tan dignes com els que poden fer a Tècniques i estils de la Música Moderna I a la nostra estimada Esmuc.

El tràfic és un caos, els taxistes et criden per tot arreu per fer carrera amb ells, entren, surten, sembla tots hagin de xocar!

Tota la gent aquí ha agafat molt carinyo al boix i la sans, serà per "lo flaco" i "lo blanquito" que els veuen tope exòtics i hacen estragos entre la gente del lugar.

No és fàcil explicar per què parlem "raro" i què estudiem (bufff! ) :
-pero qué tocan?
- mmm, veran es que... l'esmuc... conocen el violín?
- ah, pero sólo tocan un instrumento?
......

Devolvemos la conexión i fins properes notícies!