El districte de Miraflores, a la zona costanera de Lima, que és la zona on vam dormir. És un barri residencial i comercial, més o menys benestant i més o menys segur.
La plaça d'armes de Lima, amb una catedral amb poc encant, com tota la ciutat.
Una postal típica de Lima: cotxes, pisos i el cel gris. No és pas que aquell dia fes mal dia, no. És que tots els dies són així, sense sol. I aquesta zona tan grisa és la que van triar els espanyols per fundar-hi la capital del país; trobo que els inques tenien més bon gust.
La garúa: aquesta mena de pluja-boirina omnipresent i emprenyadora que no ens podíem treure de sobre els dies que érem a la capital. Sort que només va ser un dia i mig!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lima. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lima. Mostrar tots els missatges
Un dia i mig a Lima
final del viatge
Benvolguts lectors, avui és l'últim dia del viatge. Escrivim des d'un ciber de Lima, la capital, que no té accents oberts al teclat i que és bastant més car que els que havíem anat trobant per la resta del país. Lima és una capital grisa, superpoblada, sense sol, on les diferencies entre la riquesa i la pobresa s'accentuen considerablement... Aquí hi hem vist per primera vegada en un mes edificis de més de cinc plantes.
Dema agafarem els avions Lima-Mèxic-París-Barcelona per tornar cap a casa. Pero això no serà el final del blog. Ens han quedat moltes coses per explicar i continuarem publicant fotos, anècdotes i altres informacions.
Apa, bon vent!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
