l'aventura d'anar amb taxi II

Ostres! Cada dia en passen de més grosses! Ahir vam anar tota la família a una ciutat petitona que es diu Piura i que és a tres hores en autocar de Chiclayo (travessant un desert amb dunes i amb trossos de terra esquerdats per la sequera). Hi vam anar per presentar-nos per sorpresa a casa d'un cosí del nostre amic Víctor i perquè ens convidés a dinar (ens hi presentàvem 7 persones de cop, així per les bones). Per anar de l'estació d'autobusos de Piura fins a casa del noi se'ns va acudir que amb un taxi n'hi havia prou per a tots 7 i ens hi vam encabir encara no sé com. Heu de pensar que els taxis d'aquí són una mena de renaults 5 encara més petits. El conductor anava sol al seu seient, al del copilot hi anava el Víctor Vilca amb una cosineta de 12 anys a la falda, que havia de treure el cap per la finestra perquè no li cabia a dins. I al darrere, la tieta Viqui, la cosina Matilde, la Gabriela, de 7 anys a la falda i jo a la falda del Víctor Boix ("el flaco", que li diuen per aquí). No us ho creureu, però jo crec que encara hi hauria cabut algú més.
En fi, que vam arribar a casa del cosí i no hi era. Se n'havia anat a Chiclayo... Total que vam haver de tornar d'on havíem vingut altre cop els 7 dins un taxi!