Siempreee Inca Kola!! (siéntase con la música de Coca Cola)
El Perú no sería lo que es sin la omnipresente Inca Kola, esa botella de pipí amb gas amb gust de xiclet... mmmm i sí sí... tothom pot gaudir d'aquesta gran beguda perquè tenim la INCA KOLA LIGHT!!!!! UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE, el gordo bajará de peso nomás!!
Inca Kola
Als meus nebots
Hola, Guillem i Go! Avui hem anat amb taxi amb un taxista que anava vestit igual que vosaltres, amb una samarreta del Ronaldinho (la més actual, la de les quatre barres al clatell). I no només això, sinó que també portava els pantalons curts de l'uniforme oficial del Barça. Li hem fet una foto, però ha sortit fosca
, però una mica sí que es veu, oi?
Per aquí hi ha molta gent amb samarretes del Barça. Però amb els pantalons curts encara no havíem vist ningú (i menys com a uniforme de treball!). Petonets i una pessigadeta al cul!
La tieta
Anècdotes 1
El primer dia per Chiclayo vam anar al Restaurant Roma a tastar el Cebiche, un plat típic del nord del Perú a base de peix cru macerat amb llimona. El plat també porta diverses verdures, entre elles rocoto, una espècie de pebrot però extremament picant; de fet, ja el vam tastar a Barcelona i sabíem, que un trosset petit et crema la boca. Doncs l'innocent redactor (a qui li encanta el pebrot) es va menjar de cop una rodanxa enorme de rocoto pensant que era pebrot! i no només aixo, a més va aconseguir que ningú de la taula s'adonés del que havia passat!
Perú a taula: quelcom dolç...
Mmmm!! el mercat de La Boqueria es queda curt en comparació amb totes les fruites que hem trobat per aquí...
El primer dia, la tia Elena ens va preparar un suc, davant les nostres porugues cares perquè estaven fent el suc amb fruita crua i rentada amb aigua desconeguda!!! NOOOO!!!! ... wenu, no va passar res, el suc era ben calentonet (!) perquè l'aigua l'havien bullit per cuidar la nostra salut.. però no sé jo, un suc tebi...
El gran descobriment d'aquest viatge són les que hem anomenat en català: faves dolces! o com diuen per aquí, huabas (pakay al sud). Són unes vaines enormes que ningú diria que allò i es mengés, i molt més que fos dolç. De fet, la part que es menja és una mica forçada, perquè té una textura qual crisàlida vellutada de color blanc amb una gran "pepa" a l'interior. Bien rico nomás!
També hem près avui a ca l'Elena un suc de Carambola, una fruita ben divertida que vista de front té forma d'estrella però allargada. Un gust entre pera, raïm... carambola al cap i a la fi.
Diumenge, el meu cosí em va parlar de l'Aguaje. Una fruita típica d'Iquitos que diuen que conté moltes hormones femenines, si en menges gaire "te vas a la otra acera nomás" ... i jo amb veu moolt masculina: JA JA, no me des eso pues, que me quedo sin cholitas! (!!)
El mamey és una cosa molt rara que és potser la que menys m'ha molat del Perú, una mena de meló amb textura de préssec... així aixà...
Encara hem de descobrir la Lúcuma i el Tamarindo i us explicarem les sensacions viscudes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
