Chanchitos

Ahir, després de caminar per trochas (camins de terra) del Perú més profund i creuar el puente colgante de Zaña, vam acabar amb les sabates i els pantalons plens de terra. En arribar a Chiclayo vam anar a comprar alguns regals al centre i vam passar pel mig de la Plaza de Armas, on es concentren tots els netejadors de sabates de la ciutat (i que és l'únic gremi que encara no ens havia assetjat), quan ens van veure se'ns van tirar a sobre i amb cara d'evidència ens van dir: "nesessario!" i el Gordo els contesta "somos chanchitos" (porquets).

Gringos

Ahir vam viatjar en un combi, una mena de furgoneta de 15 places (o més, si convé), que té uns itineraris fixos i que va recollint els passatgers pel camí. Vam agafar-lo en un lloc on paraven molts combis i només arribar-hi nosaltres, hi havia dues furgonetes que anaven al mateix lloc i que ens podien portar; i ja tenim els cobradors de totes dues furgonetes barallant-se a empentes per endur-se els gringos al seu combi. Al final va guanyar el que havia donat l'empenta més forta. Només pujar-hi, unes noies que hi havia a dins van xisclar: "¡Son Gringos!" i van començar a repassar els Víctors de dalt a baix i, a sobre, quan vaig pujar jo a la furgoneta, entrada triomfal: em vaig clavar un cop al cap amb el marc de la porta, i no van parar de riure en tot el viatge. A més, el cobrador del combi, per fer gràcia, va començar a dir unes paraules inintel·ligibles intentant imitar l'accent anglès, fent veure que parlava amb nosaltres. I les noies vinga a riure!

Avui, al poblet de Zaña també hem tingut altres experiències com a Gringos (gent que ens parlava amb una mena d'accent anglès) o altres que ens enviaven nens petits amb cara de pena a xerrar amb nosaltres "a ver si los reconocen".

Anècdotes 1

El primer dia per Chiclayo vam anar al Restaurant Roma a tastar el Cebiche, un plat típic del nord del Perú a base de peix cru macerat amb llimona. El plat també porta diverses verdures, entre elles rocoto, una espècie de pebrot però extremament picant; de fet, ja el vam tastar a Barcelona i sabíem, que un trosset petit et crema la boca. Doncs l'innocent redactor (a qui li encanta el pebrot) es va menjar de cop una rodanxa enorme de rocoto pensant que era pebrot! i no només aixo, a més va aconseguir que ningú de la taula s'adonés del que havia passat!

l'aventura d'anar amb taxi II

Ostres! Cada dia en passen de més grosses! Ahir vam anar tota la família a una ciutat petitona que es diu Piura i que és a tres hores en autocar de Chiclayo (travessant un desert amb dunes i amb trossos de terra esquerdats per la sequera). Hi vam anar per presentar-nos per sorpresa a casa d'un cosí del nostre amic Víctor i perquè ens convidés a dinar (ens hi presentàvem 7 persones de cop, així per les bones). Per anar de l'estació d'autobusos de Piura fins a casa del noi se'ns va acudir que amb un taxi n'hi havia prou per a tots 7 i ens hi vam encabir encara no sé com. Heu de pensar que els taxis d'aquí són una mena de renaults 5 encara més petits. El conductor anava sol al seu seient, al del copilot hi anava el Víctor Vilca amb una cosineta de 12 anys a la falda, que havia de treure el cap per la finestra perquè no li cabia a dins. I al darrere, la tieta Viqui, la cosina Matilde, la Gabriela, de 7 anys a la falda i jo a la falda del Víctor Boix ("el flaco", que li diuen per aquí). No us ho creureu, però jo crec que encara hi hauria cabut algú més.
En fi, que vam arribar a casa del cosí i no hi era. Se n'havia anat a Chiclayo... Total que vam haver de tornar d'on havíem vingut altre cop els 7 dins un taxi!