Un gelat a l'hivern?

Un passeig per Piura

Com que el cosí que vam anar a visitar per sorpresa no hi era, vam anar a visitar per sorpresa la Fani, una companya de feina de la Mati, per tenir algú que ens fes de cicerone per la ciutat. I aquesta sí que hi era (és la de la samarreta rosa). A la foto sortim tota la colla pel carrer anant a buscar dos taxis (sí, sí, dos taxis i no pas un). Penseu que si no compteu la noia de la samarreta rosa, la resta som els que ens vam encabir en una capsa de llumins dues vegades per estalviar-nos un parell de nuevos soles (una mica més de cinquanta cts d'euro).

l'aventura d'anar amb taxi II

Ostres! Cada dia en passen de més grosses! Ahir vam anar tota la família a una ciutat petitona que es diu Piura i que és a tres hores en autocar de Chiclayo (travessant un desert amb dunes i amb trossos de terra esquerdats per la sequera). Hi vam anar per presentar-nos per sorpresa a casa d'un cosí del nostre amic Víctor i perquè ens convidés a dinar (ens hi presentàvem 7 persones de cop, així per les bones). Per anar de l'estació d'autobusos de Piura fins a casa del noi se'ns va acudir que amb un taxi n'hi havia prou per a tots 7 i ens hi vam encabir encara no sé com. Heu de pensar que els taxis d'aquí són una mena de renaults 5 encara més petits. El conductor anava sol al seu seient, al del copilot hi anava el Víctor Vilca amb una cosineta de 12 anys a la falda, que havia de treure el cap per la finestra perquè no li cabia a dins. I al darrere, la tieta Viqui, la cosina Matilde, la Gabriela, de 7 anys a la falda i jo a la falda del Víctor Boix ("el flaco", que li diuen per aquí). No us ho creureu, però jo crec que encara hi hauria cabut algú més.
En fi, que vam arribar a casa del cosí i no hi era. Se n'havia anat a Chiclayo... Total que vam haver de tornar d'on havíem vingut altre cop els 7 dins un taxi!