Parlant de femelles, ahir vam llegir al diari que el nou president del Perú, l'Alan Garcia, té problemes per acabar de formar govern, perquè una de les seves promeses electorals era la paritat home-dona. Pel que sembla, ha hagut de sacrificar algun bon polític mascle per tal de poder donar la cartera a una no tan bona política femella. Que complicats que som els humans!
Irlanda?
La selva és ben sorprenent, vam anar a un lloc on feien aguardiente de caña, i ens va sorprendre perquè ben bé podíem ser a Irlanda...
A tots els lectors de Catalunya
Dediquem aquest article a tots els catalans, barcelonins sobretot, que estan suportant una onada de calor molt bèstia.
Ara ja no som a la selva. Des d'ahir a la tarda som a Arequipa, al sud del país. Som a 2.500 metres d'altitud i al matí podem anar amb màniga curta i als vespres fa fresca. Sí, sí, fresca. Dormim amb mitjons i amb manta! Toma! De bon rotllo, eh? Petons a tots aquells qui escriviu comentaris i abraçades als qui només ens llegiu!
Femelles!
A la selva ens van explicar que després de copular el mascle taràntula acaba mort, o moribund en el millor dels casos. Es veu que la femella li xucla tota l'energia i el pot arribar a matar. Un dia, quan anàvem a dinar ens vam trobar per terra un mascle mig aixafat i amb una pota desenganxada de la resta del cos. El Miguel ens va dir que acabava de tenir una relació amorosa. Hi vam passar al cap d'una hora i l'amant salvatge ja havia passat a millor vida. Ai, les femelles que perilloses que són!
Bèsties amazòniques
Aquí podeu observar diferents animalets que vam trobar per la selva.
Escorpí negre, mortal...
El "pollo de la selva", fa uns 25 cm. i els indígenes la mengen (nosaltres no ho vam fer per falta de temps). Surten de nit i quan plou fan un soroll que sembla un mussol.
La taràntula, se'n trobaven vàries, és verinosa si et mossega però només ho fa si se sent en perill. També disparen uns pèls punxeguts molt petits que irriten la pell, com ens va demostrar el nostre guia...
No eren insectes, no
Finalment hem descobert que la setantena llarga de picades que tinc distribuïdes per les mans, les cames, els turmells i els colzes no són picades d'insectes sinó els efectes secundaris de la medicació preventiva que hem pres per no agafar la malària. Hosti! I això que el medicament que hem pres, el malarone, era el més car del mercat i el que tenia menys efectes secundaris! A vegades val més no prevenir-se tant. No us podeu imaginar com em picaven els granets les nits de calor que vam passar a la selva! El flaco em va fer una foto de les constel·lacions de granets que tinc a les cames, però he decidit no penjar-la, perquè prefereixo que em recordeu guapa...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
