Chiclayo: altres fotos

Aquí pengem unes quantes fotos més de la ciutat on vam estar els primers dies:



Amb la família i un amic de la família al pati de casa.

Chanchitos

Ahir, després de caminar per trochas (camins de terra) del Perú més profund i creuar el puente colgante de Zaña, vam acabar amb les sabates i els pantalons plens de terra. En arribar a Chiclayo vam anar a comprar alguns regals al centre i vam passar pel mig de la Plaza de Armas, on es concentren tots els netejadors de sabates de la ciutat (i que és l'únic gremi que encara no ens havia assetjat), quan ens van veure se'ns van tirar a sobre i amb cara d'evidència ens van dir: "nesessario!" i el Gordo els contesta "somos chanchitos" (porquets).

Als meus nebots

Hola, Guillem i Go! Avui hem anat amb taxi amb un taxista que anava vestit igual que vosaltres, amb una samarreta del Ronaldinho (la més actual, la de les quatre barres al clatell). I no només això, sinó que també portava els pantalons curts de l'uniforme oficial del Barça. Li hem fet una foto, però ha sortit fosca, però una mica sí que es veu, oi?
Per aquí hi ha molta gent amb samarretes del Barça. Però amb els pantalons curts encara no havíem vist ningú (i menys com a uniforme de treball!). Petonets i una pessigadeta al cul!

La tieta

Anècdotes 1

El primer dia per Chiclayo vam anar al Restaurant Roma a tastar el Cebiche, un plat típic del nord del Perú a base de peix cru macerat amb llimona. El plat també porta diverses verdures, entre elles rocoto, una espècie de pebrot però extremament picant; de fet, ja el vam tastar a Barcelona i sabíem, que un trosset petit et crema la boca. Doncs l'innocent redactor (a qui li encanta el pebrot) es va menjar de cop una rodanxa enorme de rocoto pensant que era pebrot! i no només aixo, a més va aconseguir que ningú de la taula s'adonés del que havia passat!

l'aventura d'anar amb taxi II

Ostres! Cada dia en passen de més grosses! Ahir vam anar tota la família a una ciutat petitona que es diu Piura i que és a tres hores en autocar de Chiclayo (travessant un desert amb dunes i amb trossos de terra esquerdats per la sequera). Hi vam anar per presentar-nos per sorpresa a casa d'un cosí del nostre amic Víctor i perquè ens convidés a dinar (ens hi presentàvem 7 persones de cop, així per les bones). Per anar de l'estació d'autobusos de Piura fins a casa del noi se'ns va acudir que amb un taxi n'hi havia prou per a tots 7 i ens hi vam encabir encara no sé com. Heu de pensar que els taxis d'aquí són una mena de renaults 5 encara més petits. El conductor anava sol al seu seient, al del copilot hi anava el Víctor Vilca amb una cosineta de 12 anys a la falda, que havia de treure el cap per la finestra perquè no li cabia a dins. I al darrere, la tieta Viqui, la cosina Matilde, la Gabriela, de 7 anys a la falda i jo a la falda del Víctor Boix ("el flaco", que li diuen per aquí). No us ho creureu, però jo crec que encara hi hauria cabut algú més.
En fi, que vam arribar a casa del cosí i no hi era. Se n'havia anat a Chiclayo... Total que vam haver de tornar d'on havíem vingut altre cop els 7 dins un taxi!

Primeres impressions

El viatge va ser mooooolt cansat, crec que val la pena estalviar-se alguns quartos per evitar-se algun transfer, però bé, què hi farem.... A Caracas vam ser-hi 6 hores, però no vam fer cap microexcursió perquè haviem de pagar taxa d'aeorport i eren uns 50 euros... i va a ser que no... així que l'aeroport de Caracas ens el coneixiem de pe a pa... :S

En arribar a Lima, com no... el primer problema... em perden una maleta!!!!!! s'havia quedat a Paris... putus gavatxos.... i justament on tenia la roba de ciutat i els regals per la família... Hacemos de tripas corazón i fem nit a l'aeroport de Lima, al terra, sí sí, al terra, perquè un amable (i wapot) treballador de LanPeru ens va recomanar anar a una zona de l'aeroport molt animada... i sí, estava animada però perquè hi havia altres gringos dormint. Ja ens havia pogut dir que a dalt hi havia una sala amb uns bancs molt còmodes on segur haguéssim estat molt més bé, sobretot tenint en compte que era la primera clapadeta en més de 24 hores!!!!!!!!

Arribem a Chiclayo ahir a les 8 del matí... a un aeroport més petit que... ... ... en fi, mooolt petit. I després de 17 anys, sí sí, 17 anys veig a les meves ties Vicky i Elena!!! UEEEEEEEEEE Manuelito, fortote estás nomás... y quién ese flaco nomás? (el boix...) Agafem un taxi i veiem que la meva tia és una experta regateadora, cosa en la ja tinc certa pràctica, i per 2.5 soles (75 cts d'euro) fem una carrera bastant llargueta fins casa nostra. La casa... bufff, em vaig adonar que sóc més pixapins del que em pensava . Una part de la casa la tenen llogada a uns evangelistes que venen a fer misses i oracions, i mentre dormia, sento tot de gent cantant amb un bombo i amb uns arrenjaments tan dignes com els que poden fer a Tècniques i estils de la Música Moderna I a la nostra estimada Esmuc.

El tràfic és un caos, els taxistes et criden per tot arreu per fer carrera amb ells, entren, surten, sembla tots hagin de xocar!

Tota la gent aquí ha agafat molt carinyo al boix i la sans, serà per "lo flaco" i "lo blanquito" que els veuen tope exòtics i hacen estragos entre la gente del lugar.

No és fàcil explicar per què parlem "raro" i què estudiem (bufff! ) :
-pero qué tocan?
- mmm, veran es que... l'esmuc... conocen el violín?
- ah, pero sólo tocan un instrumento?
......

Devolvemos la conexión i fins properes notícies!

l'aventura d'anar amb taxi

Ara mateix us puc dir que una de les coses que més m'ha impactat del viatge al Perú són els taxis. Només arribar a l'aeroport de Chiclayo, al nord del país, ens van venir a buscar les tietes el Víctor i ens van portar amb taxi fins a casa. En aquest país això del carnet per punts és absolutament impensable, perquè per als conductors sembla que no existeixi cap norma, concretament els semàfors i els estops és com si no existissin i en segons quins cotxes, els frens sembla que tampoc... Per començar, nosaltres ens vam encabir tots cinc més el conductor en un taxi que ens va portar cap a casa passant per aquesta selva que és la circulació al Perú. Passàvem per avingudes de dos carrils, però en paral·lel hi circulaven més de dos i tres cotxes a la vegada i en tots els sentits possibles. Tanmateix, et sents molt segur perquè dóna la sensació que ho tenen molt controlat... continuarà