Hem fet una excursió de 3 dies i 2 nits a la selva amazònica, en format de paquet turístic. Dormíem en una mena de campament compost de cabanes de fusta amb teulada de bombonaje o fulles de palmera seca i mosquiteres a totes les finestres per evitar que hi entressin menys insectes. Teníem un guia per nosaltres tres, que es deia Miguel i era molt monu i que mereix un article a part, que suposo que l'escriurà el flaco.
Hem passejat per la selva entre cortines de mosquits, hem vist taràntules de totes les mides i de tots els sexes (potser també mereixen un article a part), hem begut aigua de dins de les lianes, el Víctor Boix s'ha penjat de lianes com si fos el Tarzan (els altres, amb massa sentit del ridícul, ens vam quedar a terra), hem vist papallones de totes les mides i colors, hem vist granotes, ocells, ens hem penjat micos a coll, hem anat a pescar piranyes (sense cap mena d'èxit), etc.
Però el que més ens ha agradat de tot han estat els viatges pel riu que vam fer en una barqueta amb motor per a nosaltres sols, el guia i el conductor de la barca, que era molt bufó. Era com anar amb taxi, però sense els perills que comporta anar amb taxi per segons quines ciutats.
El riu Amazones...
Benvinguts al Pacífic, sí sí, al Pacífic... passin i vegin
Després d'unes gestions fallides aquest matí, hem anat a Lambayeque, ciutat que ens ha sorprés (no és falta d'ortografia, és manca d'accents oberts) gratament per la seva tranquil.litat i per les seves gents tan afables. Hem anat amb la tia Vicky a veure Las Tumbas Reales de Sipán, peró eren tancades... la concha su madre!! Així que hem decidit fer un garbeu per la Plaza de Armas i anar a dinar.
Els indepes catalans no sabem res de patriotisme, avui ens han ensenyat com es prepara una desfilada escolar per las Fiestas Patrias. Molt interessant des d'un punt de vista rítmic.
Havent dinat, tornem a Chiclayo en un combi... sí sí, un combi, una furgo on un home va mig dret cridant on va perqué la gent pugi i s'arraconi com sardines, peró clar, qué més volem per un viatge de 15 kms a 40 cts d'euro!!!!
Com que havíem agafat el gustillo als combi, n'hem agafat un altre cap a Pimentel, sí sí, Pimentel: EL PACÍFIIIC!!!!! Hem arribat a més, en el millor moment, just quan es ponia el sol, hem disfrutat d'un paisatge digne de documental del Lonely Planet.
L'aigua era tébia i no feia cap sensació de ser a l'hivern. Sensacional. Fascinant. Impressionant.
Mañana más...
(que consti que he escrit sense "C's trecades" !!!!!! per evitar els accents oberts ja m'ha costat més...
l'aventura d'anar amb taxi
Ara mateix us puc dir que una de les coses que més m'ha impactat del viatge al Perú són els taxis. Només arribar a l'aeroport de Chiclayo, al nord del país, ens van venir a buscar les tietes el Víctor i ens van portar amb taxi fins a casa. En aquest país això del carnet per punts és absolutament impensable, perquè per als conductors sembla que no existeixi cap norma, concretament els semàfors i els estops és com si no existissin i en segons quins cotxes, els frens sembla que tampoc... Per començar, nosaltres ens vam encabir tots cinc més el conductor en un taxi que ens va portar cap a casa passant per aquesta selva que és la circulació al Perú. Passàvem per avingudes de dos carrils, però en paral·lel hi circulaven més de dos i tres cotxes a la vegada i en tots els sentits possibles. Tanmateix, et sents molt segur perquè dóna la sensació que ho tenen molt controlat... continuarà
