Els Yagua: com desprestigiar una cultura...

El record de la selva és extraordinari. Però no tot va ser tan fantàstic, de fet, només una cosa ens va fallar.
Ens van portar a veure la comunitat dels Yagua. Una tribu que s'exten des de ben a prop d'Iquitos fins al Brasil en diferents comunitats, en total uns 40000 yaguas. Doncs vam fer una visita que al principi pensàvem que seria molt turística i que trobaríem uns indígenes ballant amb un televisor a prop. Però va ser molt pitjor de l'esperat. Era teatre pur i dur. Arribem i ens diuen que els saludem dient: Kinaho! (hola) la sorpresa va ser que deien kinaho a cada moment i no semblava (lingüista jo) que fos sempre per dir hola... Ens expliquen la història de la comunitat i sembla que ningú parla castellà. Ens pinten la cara i mentre el guia parla ells fan cara de "què estaran dient?". Després fan una dansa, i quina va ser la sorpresa quan veiem que ningú d'ells volia ballar, al final accedeixen a fer-ho i ens conviden a fer una dansa sense sentit, desordenada i amb tan poques ganes com quan us 0bligo a alguns de vosaltres a veure el Festival d'Eurovisió.
Així doncs, ens veiem ficats dins un espectacle esperpèntic i amb una impotència superba. Després prenem consciència de certs detalls: una noia amb la marca del sostenidor (!), un tio amb indicis d'uns Jeans a sota de la faldilla de palma que duia i per rematar, quan comencen a vendre l'artesania, TOT QUISQUI PARLAVA CASTELLÀ!! quin horror, després ens vam adonar que els guies que parlaven "raro" amb ells, si ens hi fixàvem bé, sentíem que era castellà, moolt variat amb paraules vernàcules i articulant molt minsament.
Un xou que ni el Buenafuente vamos.
En fi... espero que la cultura catalana no arribi mai a aquests extrems i no ens deixem menjar pels xous de balls de sardanes vestits de flamencas i toreros, per allò de vendre més....