Gringos

Ahir vam viatjar en un combi, una mena de furgoneta de 15 places (o més, si convé), que té uns itineraris fixos i que va recollint els passatgers pel camí. Vam agafar-lo en un lloc on paraven molts combis i només arribar-hi nosaltres, hi havia dues furgonetes que anaven al mateix lloc i que ens podien portar; i ja tenim els cobradors de totes dues furgonetes barallant-se a empentes per endur-se els gringos al seu combi. Al final va guanyar el que havia donat l'empenta més forta. Només pujar-hi, unes noies que hi havia a dins van xisclar: "¡Son Gringos!" i van començar a repassar els Víctors de dalt a baix i, a sobre, quan vaig pujar jo a la furgoneta, entrada triomfal: em vaig clavar un cop al cap amb el marc de la porta, i no van parar de riure en tot el viatge. A més, el cobrador del combi, per fer gràcia, va començar a dir unes paraules inintel·ligibles intentant imitar l'accent anglès, fent veure que parlava amb nosaltres. I les noies vinga a riure!

Avui, al poblet de Zaña també hem tingut altres experiències com a Gringos (gent que ens parlava amb una mena d'accent anglès) o altres que ens enviaven nens petits amb cara de pena a xerrar amb nosaltres "a ver si los reconocen".