Avui hem anat en Colectivo, un altre mitjà de transport de per aquí, a Zaña. Allà hi ha una mena de ciutat abandonada i en ruïnes que va ser molt coneguda i important durant l'època colonial al nord del Perú.
En el viatge d'anada, un policia ens va parar i ens va demanar la documentació. Els altres passatgers ens van dir que volien "plata" per Fiestas Patrias i busquen qualsevol excusa per demanar diners als conductors de qualsevol mitjà de transport. Nosaltres flipant.
El més impressionant del dia, ha estat quan ens hem aventurat a perdre'ns pel camp: vaques, carros, pols, etc... fins que hem trobat "el puente colgante", suposo que abans era un pont normal de fusta, però en l'estat actual potser el nom ha esdevingut així perquè gairebé no aguantava res... quina por!!!!!!!!!!! el flaco pasó nomás... però jo he patit una micona...
El més impressionant del dia, ha estat quan ens hem aventurat a perdre'ns pel camp: vaques, carros, pols, etc... fins que hem trobat "el puente colgante", suposo que abans era un pont normal de fusta, però en l'estat actual potser el nom ha esdevingut així perquè gairebé no aguantava res... quina por!!!!!!!!!!! el flaco pasó nomás... però jo he patit una micona...
De cop i volta ens hem vist enmig de la "campiña" envoltats d'abelles, ocelotes i altres bestioles i gentes del lugar. Enriquidor.
Quan volíem tornar a Chiclayo hem tingut una petita tensió amb el conductor d'una mototaxi (un altre mitjà) i realment, per desconfiats, hem quedat com uns turistes de la pitjor classe, què hi farem. He passat por quan he vist que la moto ens portava a un lloc que no coneixiem, només hi havia camps i camps, i ens semblava estrany que allà on anàvem s'agafessin colectivos o combis. Sabeu aquells pobles americans on tots els habitants són membres d'una secta i maten els foranis per treure'ls el runyons? doncs he patit pels meus òrgans... buf!
Al final, tot ha anat bé i hem tornat a casa on la tia Vicky ens tenia preparat un exquisit ceviche amb papa rellena i un sudado de pescado. Ricooo!!!
Quan volíem tornar a Chiclayo hem tingut una petita tensió amb el conductor d'una mototaxi (un altre mitjà) i realment, per desconfiats, hem quedat com uns turistes de la pitjor classe, què hi farem. He passat por quan he vist que la moto ens portava a un lloc que no coneixiem, només hi havia camps i camps, i ens semblava estrany que allà on anàvem s'agafessin colectivos o combis. Sabeu aquells pobles americans on tots els habitants són membres d'una secta i maten els foranis per treure'ls el runyons? doncs he patit pels meus òrgans... buf!
Al final, tot ha anat bé i hem tornat a casa on la tia Vicky ens tenia preparat un exquisit ceviche amb papa rellena i un sudado de pescado. Ricooo!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada