Hem entrat a la recta final del viatge. L'expedició s'ha dividit en dues: el Vittro s'ha quedat uns quants dies més a Arequipa amb la seva família i els Tinets ja hem fet via cap al Cusco, l'antiga capital de l'imperi inca.
Aquí hem començat a veure les destrosses que van fer els espanyols i l'Església ara ja fa una pila d'anys. Ara bé, malgrat les destrosses dels espanyols, el català i el quetxua conviuen pacíficament pels carrers de la ciutat (pertot arreu hi ha catalans que parlen ben fort la seva llengua, pensant-se que no els entén ningú...).
Vet aquí la plaça d'armes i la catedral de la ciutat:
I aquesta és la famosa pedra dels 12 angles, que es troba en la paret d'un antic palau inca, convertit més tard en seu episcopal i en museu d'art religiós (quina pena). Les poques construccions inques que no van ser arrasades són molt interessants. I els turistes que hi passen pel davant, també.
El Cusco
Puno
Aquestes són les fotos de la nostra estada breu a Puno, una ciutat a la vora del llac Titicaca i a prop de 4.000 metres d'alçada. La catedral:
La plaça d'armes:
El Vittro i la Tineta amb mal d'alçada, o amb son o simplement cansats de la sessió fotogràfica. 
El mitjà de transport habitual de Puno: la bicitaxi, un taxi que funciona amb tracció humana (suposem que a 4.000 m d'alçada els motors de les mototaxis no deuen anar gaire fins i per això es va a tot arreu amb bicitaxi):
A tot vent pel Titicaca
Aquest és el vaixell amb què vam viatjar pel llac.
I aquest senyor és el Calixto, el capità del vaixell. Com tot habitant de l'illa de Taquile, anava vestit amb faixa, barretina, armilla i camisa teixides a mà pels habitants de l'illa. Per la informació que llegim a la seva barretina (la franja de color blanc), el Calixto és solter i segurament sense compromís; només els homes casats la porten tota de color vermell.
En un moment de perill durant el trajecte, el vaixell es va omplir d'aigua per la part del darrere, i el Calixto va haver-hi d'anar a "botar el agua" amb galledes. Com que va deixar el vaixell a la deriva, un intrèpid viatger va haver d'agafar el timó per redreçar la nostra trajectòria. Si no arriba a ser per ell, potser hauríem arribat a Bolívia i allí uns pirates ens haurien segrestat!
Hi havia altres passatgers que donaven l'esquena als problemes de navegació i només pensaven en la música (o en l'amor). Perquè, sí sí, el Gordo ha tingut un afer que li fa perdre el seny...tòrrida passió, tendresa, carinyo, ràbia, set de venjança, ...................... una novel·la....
Una nit a l'illa de Taquile
Aquesta és l'illa de Taquile, al llac Titicaca, a 3 h en barca des de Puno i a uns 4.000 metres d'alçada.
L'illa té uns 2.000 habitants que, malgrat el turisme no han alterat les seves formes de vida tradicional (es dediquen a l'agricultura, a la pesca i a l'artesania, mayormente).
Els habitants de l'illa no han permès que s'hi edifiquin hotels, i els turistes que van a passar-hi la nit, s'allotgen en cases particulars. Se segueix un sistema de rotació que ha establert la comunitat, perquè els turistes es reparteixin de manera equitativa per totes les cases. Aquesta és la casa on vam dormir nosaltres:
I aquesta és l'habitació. Estava il·luminada amb llum elèctrica generada a partir d'una placa solar. A l'illa no hi ha ni línies elèctriques ni aigua corrent.
Navegant pel Titicaca
Mapa del llac Titicaca. Nosaltres vam sortir de Puno i vam anar fins a l'illa de Taquile, per passar-hi la nit. Són 3 hores de viatge.
Aquí podem veure dos passatgers descansant una mica al camarot.
Els passatgers més guapus del vaixell jugant-se el tipus. 
